El dilluns 20 de novembre l’Andreu Morera, un bomber de la unitat canina, va venir a l’escola FEDAC Vic per explicar-nos el funcionament del cos de bombers i en què consisteix el seu dia a dia.

En primer lloc, ens va parlar sobre els requisits previs que s’han de tenir per poder accedir a les oposicions, com és tenir el batxillerat i el carnet de camió. A més a més, s’ha de fer un examen teòric i unes proves físiques molt exigents. L’Andreu ens va aconsellar seguir amb els estudis per la dificultat que comporta l’accés al cos.

Seguidament, ens va explicar la importància del número d’emergència (112). És el mitjà a través del qual el ciutadà informa del problema a la unitat d’emergència pertinent. A Catalunya hi ha 7 sales de teleoperadors de bombers i una sala central que s’ocupa de distribuir els reforços especials. Hi ha una gran varietat de grups especials que actuen en funció de la situació: GRAE, GRAF, GEM, GROS, GRIT, entre d’altres.

A continuació, va exposar la importància de l’helicòpter tant en els rescats com a l’hora d’apagar incendis: són ràpids i permeten arribar a llocs de difícil accés. Altres vehicles que s’utilitzen en el cos de bombers són l’avió, el camió, el 4×4, etc.

Després d’aquesta explicació teòrica, vam sortir al pati a veure una demostració de la seva feina amb un cas real. Un company es va amagar dins d’un sac i amb l’olor d’una dessuadora el gos va ser capaç de trobar-lo.

Li vam preguntar com els gossos són capaços de trobar persones. Ens va explicar que detecten les partícules que desprenem quan respirem. A partir d’aquí poden començar a treballar amb el rastre. Van lligats i el bomber va seguint al gos, que té diferents formes de comunicar-se amb ell un cop troba a l’afectat: seu al seu costat o borda.

Un cop acabada la demostració, ens va donar alguns consells per sortir d’excursió a la muntanya: portar roba d’abrigar, aigua, menjar, mirar amb antelació la meteorologia, portar el mòbil carregat, portar una bateria externa per qualsevol incidència, i fins i tot, informar algú de la ruta que farem.

Finalment, ens va ensenyar el seu uniforme, que pesava molt perquè està fet d’un teixit ignífug i molt resistent. Alguns de nosaltres vam tenir l’oportunitat de provar-nos-el i sentir sobre les nostres espatlles el pes de ser un bomber.

Estem molt agraïts de la seva visita i que vingués acompanyat dels seus gossos. Va ser una experiència única, enriquidora i memorable.

Gràcies, Andreu!