I va arribar el dia 5 de setembre.

Nervis, alegria, por, intriga, curiositat, il·lusió… Un sac de sentiments es barrejaven en el nou pas dels nostres infants, ja que emprenien una nova etapa de la seva vida a l’escola.

El període d’adaptació és l’espai de temps que els infants necessiten per conèixer i familiaritzar-se amb tot allò que és nou per a ells: l’aula, les persones, els espais…  

El repte dels educadors a les escoles FEDAC és acompanyar-los en aquest nou pas. La figura del mestre serà el referent que els donarà seguretat, la persona amb qui establiran un vincle especial i una relació de confiança que els permetrà llençar-se a explorar amb tranquil·litat i llibertat tot allò que serà al seu abast. 

Així doncs, a FEDAC Vic intentem que aquest nou pas sigui un moment d’arribada, d’acompanyament i de novetat des de la calma permetent a les famílies entrar dins l’aula i estar amb els seus fills durant el temps necessari, especialment al llarg de les primeres setmanes. 

A la nostra escola, inicialment, no hi ha una barreja consolidada i ferma dels dos grups d’I3, sinó que deixem unes setmanes amb una lliure circulació entre ambdues classes i, alhora, interactuen amb les mestres tutores i les de reforç, referents encarregats d’anar observant els vincles que es comencen a establir, els diferents caràcters, les preferències de cada infant, els interessos, els espais a on se senten més segurs i més còmodes… Això ens permet, a posteriori, poder fer els grups de manera equitativa, coherent i amb la calma que es requereix.

Ens agrada que les famílies puguin tenir contacte directe amb les mestres referents i les de suport de l’aula i que s’hi puguin familiaritzar. Així podem conversar sobre allò que els neguiteja, el que també pot ser nou per als pares i mares i establir un contacte pròxim per no angoixar-se quan deixen el seu fill a les nostres mans.

Els pares i mares també passen per la seva “muntanya russa” emocional en deixar els seus fills a l’escola i és que l’adaptació és per a tots: infants, famílies i mestres. 

Un cop passades aquestes primeres setmanes on sembla molt lluny aquell 5 de setembre, podem dir que hi poden haver passos endavant i altres enrere, ja que no és un procés lineal ni ràpid, però una vegada s’ha establert i consolidat, és una autèntica riquesa veure com flueix la dinàmica general dins les aules: les relacions que estableixen els nens i nenes, els plors que desapareixen, les converses que s’inicien, les mirades de complicitat i els somriures que abracen les estones més alegres…

És, doncs, fonamental aquest període de temps en què els acompanyem a transformar allò desconegut en conegut, allò insegur en segur.

També és primordial començar a posar la nostra primera llavor en tots i cada un dels infants que s’inicien a l’escola, ja que del seu aprenentatge del dia a dia s’anirà construint el seu futur!