Durant molts anys, la paraula avaluació s’ha associat sobretot amb exàmens i notes. Avui, però, la recerca educativa i les ciències de l’aprenentatge (neurociència, psicologia i pedagogia) ens mostren que l’avaluació pot tenir un paper ètic molt més rellevant: ajudar els alumnes a aprendre millor.

Per això, des del curs passat, hem començat a introduir alguns canvis. L’objectiu és que l’avaluació sigui una eina que orienti l’aprenentatge al llarg de tot un camí i no només com un moment final. A banda, ha de permetre desenvolupar la metacognició com a habilitat clau per a la vida, reflexionant sobre el que s’està aprenent i com s’està aprenent. En definitiva, els educadorS acompanyem en un procés que anomenem regulació i feedback.

Un dels primers passos és tenir en compte què saben els alumnes quan comencem un nou escenari d’aprenentatge, és a dir, l’activació de coneixements previs, que constitueixen el substrat a partir del qual l’alumnat aprèn coses noves. Ningú aprèn des de zero: tots tenim coneixements i experiències prèvies. Connectar el que aprenem amb el que ja sabem, ajuda a construir aprenentatges més significatius i duradors.

També volem anar més enllà de la memorització. Superem el que col·loquialment diem “aprendre de memòria” per passar a aprendre amb la memòria. Aprendre no és només recordar informació per a un examen. Segons models educatius com la taxonomia de Bloom, els primers nivells de l’aprenentatge són recordar i comprendre, però l’aprenentatge esdevé realment profund quan els alumnes són capaços d’anar més enllà: aplicar el que saben, analitzar idees, relacionar conceptes o crear solucions noves. Quan els alumnes poden explicar una idea amb les seves paraules, resoldre un problema o utilitzar el que han après en situacions diferents, el coneixement es consolida i pren sentit.

En aquest procés, diversos estudis en educació han demostrat que el feedback és molt més efectiu quan és qualitatiu i específic, ja que ajuda els alumnes a comprendre què fan bé, quines dificultats tenen i quins passos poden fer per millorar (Hattie & Timperley, 2007). Per això, a l’escola donem cada vegada més importància al diàleg, comentaris i orientacions personalitzades, que permeten als alumnes avançar i consolidar l’aprenentatge més enllà del simple número.

Un altre objectiu clau és que els alumnes aprenguin a reflexionar sobre el seu propi aprenentatge a través de la metacognició: què han entès, què els ha costat més i quins passos poden fer per millorar.

Us convidem a acompanyar als vostres fills i filles en aquest procés i, després d’un dia d’escola, formular-los les preguntes:

“Què has après avui?” i “Com ho has après?”